Es travessa la porta i el passat industrial continua allà.
Però l’espai ja parla un altre idioma.
La Nave era un gran buit. Sense divisions. Sense intenció. Un antic taller esperant un nou ús.
L’entrada embolcalla amb tons nude. Recepció, espera i botiga es llegeixen com una caixa contínua de superfícies suaus i formes arrodonides que canvien la percepció des del primer pas.
En avançar, apareix el restaurant amb la seva barra pensada per compartir i observar com es cuina. Entre ambdós mons, una escala escultòrica de ferro blanc, d’una sola peça, divideix i connecta alhora.
Al centre, l’espai es relaxa. Un escenari polivalent, un mural dissenyat a mida i una envolvent de roure, morter d’argila i vegetació que es prolonga cap a les sales de conferències i la zona chill out.
Els banys, en blau marí i daurat, introdueixen un canvi de to en el recorregut.
I al final, la biblioteca. S’hi entra per un arc. El color s’intensifica. El sostre acústic ondulat i la llum indirecta baixen el ritme.
Aquí no es va intentar esborrar el que havia estat.
Se li va donar una nova manera de ser.