Diumenge, a mitja tarda.
L’Eixample respira a sota.
Davant de les finestres, la Casa Batlló.
A dins, tot baixa de volum.
Aquest projecte de decoració no competeix amb el que passa fora: ho acompanya.
La planta allargada deixa entrar la llum pels dos extrems, matí i tarda.
La zona de dia és un gest obert saló, menjador i cuina; un despatx que pot ser habitació suma versatilitat sense perdre harmonia.
Materials nobles i paleta clara construeixen calma.
Roure, pedra natural i tèxtils que vesteixen amb cortines lleugeres; il·luminació per capes; peces d’autor, art i llibres que expliquen la casa sense alçar la veu.
El caràcter original es manté en el parquet en punta d’Hongria, motllures i boiseries que marquen la pauta.
Al fons, galeries, terrasses i el pati d’illa típic de l’Eixample porten la claror fins a l’últim racó. Fins i tot els banys reben llum.
Aquí no es tractava de canviar-ho tot, sinó de revelar el que ja hi era.
Un interior que mira Barcelona… i Barcelona li retorna la mirada.