Divendres, set de la tarda.
El cotxe s’atura davant l’edifici.
La ciutat vibra, la nena es desperta i ells pugen de pressa, com qui arriba al seu lloc secret.
La porta s’obre i els arcs cap a la cuina donen la benvinguda, la llum sobre la fusta clara, la terrassa que s’obre al parc com un escenari propi.
Aquí tot comença de nou.
Mentre d’altres fugen cap al silenci de la muntanya, ells venen a buscar l’energia de Barcelona.
Un sofà blau els espera, la biblioteca es barreja amb els riures i el bullici del parc entra com una part més de la casa.
Turó Park als seus peus.
La ciutat encesa al fons.
Per a ells, descansar no significa aïllar-se, significa viure el cap de setmana al cor mateix de la ciutat.