En col·laboració amb FZ Architecture.
Matí càlid a Miami Beach, EE.UU.
L’aire és dens, salí, vegetal. La casa ja està oberta a l’exterior.
La llum travessa la pedra coral·lina i dibuixa ombres suaus al terra. La vegetació envolta, l’aigua acompanya. Aquí el paisatge no es mira: s’habita.
L’habitatge respira des del clima. Interior i exterior no es distingeixen; se succeeixen. Les terrasses prolonguen les estances i l’embarcador privat connecta la vida domèstica amb la badia de manera natural, gairebé inevitable.
Res no és superflu. L’arquitectura es recolza en la matèria: coral·lina, marbres vibrants, fustes nobles treballades amb precisió artesanal. Textures que parlen del lloc sense necessitat d’explicar-lo.
Cada peça ha estat pensada per a aquesta casa. Mobiliari a mida, trobades constructives precises, tiradors, acabats. El luxe aquí no és aparença: és coherència.
Al centre, una escala escultòrica organitza l’espai. Més que comunicar nivells, connecta atmosferes. És gest i és estructura. És presència.
La casa no competeix amb Miami. L’escolta.
I en aquest diàleg, troba la seva veritable forma.