Dilluns, sis de la tarda.
La llum de Palmetto Bay entra entre les copes dels arbres i s’estén per l’interior. La casa s’obre al jardí, deixant que la vegetació i les ombres formin part de cada estança.
El projecte neix al voltant d’un gran roure, conservat com una de les peces essencials del lloc. L’arquitectura s’adapta a la seva presència i construeix una relació constant entre interior i exterior.
Els espais recuperen el llenguatge de l’arquitectura de mitjan segle: línies netes, grans superfícies envidrades i una estructura marcada per sostres de sis metres amb bigues de fusta vistes.
La fusta, la pedra, el cuir i les fibres naturals construeixen una paleta càlida i continguda. El mobiliari i la il·luminació reinterpreten referències d’aquella època des d’una mirada contemporània, sense convertir-les en una reproducció.
La distribució connecta les estances amb naturalitat. La cuina s’integra amb el menjador i les zones d’estar, mentre els grans finestrals mantenen el jardí sempre present.
La casa troba el seu caràcter en la proporció, la fusta, la llum i el paisatge.
Una manera de viure inspirada en mitjan segle, reinterpretada per al present i pensada per conviure amb el lloc.
Res no busca imposar-se.
Tot busca pertànyer.