Aquest dúplex modernista de gran valor arquitectònic parteix d’una idea clara: conservar allò que el fa únic i permetre que continuï formant part de la vida contemporània. Un exercici d’equilibri entre patrimoni i funcionalitat, on cada intervenció busca reforçar el caràcter original de la casa.
L’arquitectura ja hi era.
Als sostres artesonats. A les motllures. Als paviments hidràulics. A les portes, les finestres i l’escala que connecta les dues plantes.
El projecte neix precisament del respecte cap a tots aquests elements. No com a testimonis del passat, sinó com a part activa de la identitat de l’habitatge.
La distribució es replanteja per adaptar-se a les necessitats actuals sense alterar-ne l’essència.
Els recorreguts guanyen fluïdesa, els espais respiren amb més amplitud i les zones d’emmagatzematge s’integren de manera natural dins d’una arquitectura concebuda per a una altra manera de viure. Els banys es renoven completament, incorporant confort i funcionalitat sense perdre el vincle amb el llenguatge original de la casa.
La intervenció busca simplificar per posar en valor.
Cada decisió d’interiorisme respon a una mateixa voluntat: permetre que l’arquitectura respiri. El mobiliari es selecciona des de la contenció, les formes es depuren i els elements decoratius es redueixen a l’essencial per no competir amb la riquesa espacial existent.
La protagonista ja era aquí.
Només calia retornar-li el seu lloc.
La llum, els materials originals i els detalls recuperats construeixen una atmosfera càlida i acollidora on passat i present conviuen amb naturalitat.
Perquè preservar no significa quedar-se immòbil.
Significa trobar noves maneres de continuar vivint allò que mereix perdurar.