Hi ha habitatges que no necessiten excés.
Necessiten precisió.
Aquest dúplex a la Bonanova parteix d’una base arquitectònica sòlida, on la distribució ja responia amb claredat a la manera d’habitar dels seus propietaris. El projecte no busca transformar la casa a través d’un gest evident, sinó completar-ne la identitat mitjançant el disseny interior, els materials i l’atmosfera.
La intervenció es construeix des de la contenció.
Cada decisió respon a una voluntat d’ordre, sobrietat i coherència. Les dues plantes mantenen llenguatges diferenciats, però connectats per una mateixa sensibilitat: línies depurades, materials nobles i una estètica serena que permet que cada espai respiri.
La llum es treballa des del contrast.
Per equilibrar la lluminositat de la casa, s’incorporen marbres negres, taules fosques i peces decoratives en tonalitats profundes. Aquests elements aporten pes visual, caràcter i una elegància silenciosa que acompanya el conjunt sense imposar-se.
L’art hi té un paper fonamental.
L’extensa col·lecció dels propietaris s’integra com a part de l’arquitectura interior, i no com un afegit. Les obres conviuen amb làmpades de disseny, butaques recuperades i peces seleccionades amb precisió, construint una casa on cada objecte té presència i sentit.
La calidesa apareix en la matèria.
Les parets revestides amb lli natural suavitzen la sobrietat del conjunt i aporten una textura envoltant que transforma la percepció dels espais. La casa esdevé més íntima, més habitable i més propera.
La tecnologia queda integrada de manera discreta.
La domòtica recorre tota la casa per aportar confort, control i eficiència sense alterar l’estètica del projecte. La seva presència no s’exhibeix, però millora l’experiència quotidiana.
Res aquí busca cridar l’atenció de manera immediata.
Tot respon a una forma pausada d’elegància.
Una casa on la sobrietat, l’art i el confort troben un equilibri precís.