El matí entra sense demanar permís.
La casa es deixa travessar per la brisa del Mediterrani. S’Agaró apareix al davant, complet.
Aquesta segona residència neix per reconnectar amb l’essencial: silenci amable, ritme lent, horitzó blau.
L’interiorisme se centra en la calma; fusta, pedra, lli; peces de firma que no criden; una paleta de neutres amb blaus de mar, verds de la vegetació i terracotes que recorden el capvespre.
Al saló, un paper natural de ràfia blava abraça l’espai i emmarca aparadors de roure massís. Els finestrals, de terra a sostre, fan de marc al paisatge; la terrassa prolonga l’interior i l’exterior se sent proper, amb ceràmiques pintades a mà que repeteixen la gamma cromàtica.
La zona de dia flueix cuina, menjador, saló i despatx; la de nit recull la intimitat amb la mateixa delicadesa. Subtils accents metàl·lics posen la brillantor justa.
Aquí la ciutat queda lluny i la badia és a un pas.
La serenor no s’imposa: simplement succeeix.