La casa baixa el volum en ple centre.
I la imperfecció comença a sentir-se còmoda.
Aquí el Wabi Sabi no és fred ni distant. És proper, habitable i càlid.
En aquest pis de 230 m² amb 280 m² de terrassa, la intenció no era definir un estil, sinó crear una llar atemporal on els materials poguessin envellir amb naturalitat i on la calma substituís la perfecció.
Microciment, ferro i fusta construeixen el diàleg entre estances. Tons neutres i pausats embolcallen l’habitatge mentre petits accents de color apareixen com a gestos que aporten personalitat a cada espai.
A dins, la matèria s’expressa sense artificis. A fora, la terrassa amplia l’experiència i converteix la casa en un refugi urbà on el pas del temps suma, no resta.
Aquí la bellesa no és en allò perfecte.
És en allò que canvia amb qui l’habita.