Eixample.
Per transformar, primer va caldre buidar.
Aquest pis de 200 m², abans fosc i compartimentat, es converteix en una segona residència lluminosa i acollidora al cor de Barcelona.
La nova distribució neix des d’un rebedor central que ordena l’habitatge en dues parts clares: dia i nit. A un costat, cuina, saló i menjador s’integren en un espai obert on la llum flueix amb naturalitat. La lleugera illa deixa veure el paviment ceràmic original, recuperant el caràcter mediterrani del lloc.
A l’altre costat, la zona de descans reuneix tres dormitoris pensats per conviure amb comoditat: la suite principal, l’habitació del fill i un quart per a convidats.
L’equilibri entre les personalitats de la parella defineix l’ambient: una base neutra, serena i lluminosa, on apareixen tocs de color i textura que aporten vitalitat sense trencar la calma.
La il·luminació, natural i artificial, construeix atmosferes versàtils. Llums indirectes realcen l’arquitectura, làmpades aporten calidesa i focus integrats resolen la funcionalitat.
El parquet en espiga aporta continuïtat i elegància a les zones nobles, mentre ceràmiques i porcellànics resolen cuina i banys amb coherència i durabilitat. El mobiliari a mida en fusta optimitza cada racó i manté la unitat material de l’habitatge.
Aquí la reforma no busca esborrar el que hi havia.
Busca revelar el que podia arribar a ser.
Una llar mediterrània, equilibrada i plena de llum, que converteix la transformació en la seva virtut més gran.