Aquí el gest va ser senzill: deixar passar.
Una família amb un nen petit estrena casa. Finca regia dels anys 50, 200 m² que demanaven llum.
Vam obrir l’habitatge amb noves obertures cap a l’exterior per portar la claror fins al cor.
La cuina, tancada amb vidre corredís, deixa passar el dia i la vista. Doble porta, cortines àmplies i peces de gran format expandixen la percepció sense forçar-la.
Vam respectar l’arquitectura: cornises, motllures, brancals i quarterons.
La vam acompanyar amb materials contemporanis: roure i pedres clares; parquet en punta d’Hongria i lames rectes per marcar ritmes i guanyar amplitud. Il·luminació càlida i indirecta; escenes domotitzades que orquestren persianes, llum i clima.
La suite es viu com un spa obert: vestidor i aigües es fonen; la banyera exempta s’obre a la tribuna; la doble dutxa i el vàter es velen darrere d’un vidre estriat per conservar la llum.
Paleta molt clara amb accents verd aigua i rosa suau.
Modernitat orgànica que no esborra la memòria.
Aquesta Balmes no suma metres: eixampla la vida que passa a dins.