Casa Sants.
Entre mitgeres, l’habitatge troba la seva amplitud en la manera de connectar.
El projecte transforma una casa de diverses alçades en un espai obert, continu i visualment relacionat amb l’exterior. La intervenció no busca únicament ordenar els usos, sinó crear una casa on cada planta participi d’una mateixa lectura espacial.
La planta principal concentra la vida quotidiana.
Cuina, menjador i sala d’estar s’organitzen com tres ambients diferenciats, però connectats entre si. Les línies rectes i sòbries construeixen una base contemporània, mentre que les peces més càlides aporten equilibri i acosten la casa a una manera d’habitar més serena.
La xemeneia introdueix un gest singular.
La seva caiguda des de la planta superior travessa l’arquitectura i es converteix en un element capaç d’aportar caràcter, verticalitat i presència al conjunt. No només acompanya l’espai. L’articula.
L’exterior s’entén com a part de la casa.
La zona de piscina continua el mateix llenguatge de l’interior, incorporant la tarima de fusta com a element principal per generar una atmosfera més natural. Enmig de la ciutat, aquest espai es converteix en un refugi obert, visible des de les diferents plantes gràcies a la comunicació fluida de l’habitatge.
La il·luminació construeix diferents escenes.
A través d’una selecció acurada de peces i d’un sistema de domòtica integrat, la casa canvia al llarg del dia. La llum acompanya cada moment, ressalta elements concrets i permet que un mateix espai adquireixi diferents intensitats.
Tot s’organitza al voltant d’una mateixa idea.
Obrir, connectar i fer que la casa respiri.
Una casa urbana concebuda perquè interior, exterior i llum formin part d’una mateixa experiència.