Meritxell Ribé Modol, interiorista y decoradora en Barcelona, nació en Lleida el 1977, estudió en la Escuela Superior de Diseño Bau de Barcelona e inició su trayectoria profesional en diferentes estudios de interiorismo, decoradores y arquitectura de la ciudad. En 2005 crea su propio estudio de interiorismo y desde entonces ha proyectado diferentes proyectos tanto de vivienda privada como de espacios profesionales. Como interiorista y decoradores en Barcelona, a partir de un servicio individualizado para cada cliente se ofrece la posibilidad de contratar diferentes opciones: desde un asesoramiento de espacios, colores, iluminación o diseño de mobiliario hasta el desarrollo de un proyecto integral de interiorismo y dirección de obras. Su filosofía de trabajo incluye un trabajo en equipo de decoradores y una concepción del espacio desde una visión real de las necesidades de cada cliente creando espacios con una atmósfera c&acaute;lida y personalizada. Decoradores en Barcelona.

The Room Papers

Inspira't amb les últimes tendències

La intimitat sensorial. Els sentits | The Room Studio

dissenyemocionssentits

La intimitat sensorial. Els sentits

27.11.2019

Hi ha llocs que ens omplen de brillantor, però també hi ha llocs que ens tiren a baix. Altres vegades llocs que ens expliquen històries i, per què no, els que la transcendeixen. Hi ha llocs que ens omplen de records, i llocs que ens transporten a un que un altre sentir. Hi ha centenars de llocs en constant sintonia amb les nostres emocions, que ens conviden a entrar en intimitat amb els propis sentits i formar aquesta connexió intangible que dóna com a resultat el benestar sensorial.

Cada lloc que ens envolta té una càrrega d’energia determinada que impacta directament o indirectament en nosaltres. Aquesta càrrega energètica es deu a la suma dels elements que componen aquest lloc. Cada element d’un lloc porta una aportació espacial que pot ser positiu o negatiu. Llavors, sabem que el factor de major rellevància en la interacció amb l’espai són els nostres propis sentits. Els elements que sintonitzen amb cada un d’ells són els que teixeixen el pont a la intimitat sensorial i creen l’impacte emocional.

Portant aquestes afirmacions a la nostra vida quotidiana, si es tractés de crear l’espai interior del teu propi habitatge o fins i tot del teu lloc de treball, o potser, de desconnexió; l’harmonia i impacte de qualsevol espai que vulguis crear, serà estrictament proporcional a la manera en que sintonitzin teus sentits amb ell. Els sentits busquen harmonia, equilibri i emoció. Tot el que portis a l’espai que estigui fora d’aquesta cerca multisensorial impactarà de manera poc positiva a la teva pròpia experiència vital en aquest lloc.

La vista. No podem demanar-li a l’ull que s’emocioni amb la textura rugosa de la fusta natural que té aquesta taula imponent del saló, però sí sabem que l’ull es impressiona quan capta les fulles dels arbres en un joc de llums i ombres projectat en el mur de la meva habitació. L’ull s’enriqueix amb aquest raig de llum natural, però no és capaç de connectar amb la calor que transmet impactant en la pell aquest mateix raig de llum. L’ull observa aquest joc de colors i s’emociona, però per l’harmonia que percep a la distància, i no per la connexió al contacte.

El tacte. Diuen que el tacte, per contra de l’ull, és l’òrgan de la proximitat, la intimitat i l’afecte. Mentre l’ull manté la distància, el tacte s’acosta i acarona. Hi ha una presència enèrgica en el tacte que envolta la materialitat i el pes; però més encara a la natura que hi ha en elles. Som la constant recerca del natural, i no passaré per alt qualsevol material que em porti a això. La fusta de roure de les bigues del menjador o aquella pedra imponent que juga de pilar a la façana de casa meva; no hi ha res en això que no em cridi l’atenció. Hi ha atmosferes d’intimitat i calidesa que són producte d’aquestes textures que van ser treballades per a la pell i la mà.

L’oïda. Ara bé, si parlem de l’oïda, probablement ens adonem que no som molt conscients del significat que té en l’experiència espacial, però només cal recordar el buit acústic d’una casa abandonada, en comparació amb l’energia forta i present que envolta a una casa viscuda on el so reflecteix la tranquil·litat de la llar, la intimitat de la família. Un habitatge situat al mig de la ciutat, al costat d’una obra en construcció, probablement em robi la pau amb sons de rebuig; mentre que una ubicada a davant del mar, em parli de la immensitat de l’oceà a través dels sons de les onades i el vent.

El gust. Pel que fa al gust, en canvi, l’ambigüitat és més fort. Potser és perquè el gust està més aviat lligat a experiències humanes abans que a la sintonia. El gust del cafè del matí que et connecta a un moment de pau, o la xocolata calenta un diumenge d’hivern compartint en família al saló de la casa.

L’olfacte. L’olfacte encapçala la llista dels sentits que juga colze a colze amb els records. Potser no puc recordar molt de la casa de la meva infància, però sí que tinc impregnat l’aroma a la llar que m’envaïa en ella. Es diu que el nas fa que els ulls recordin, i no puc estar més d’acord en comprovar aquesta experiència olfactiva que marca cada espai on alguna vegada vaig estar. L’olor de les flors de casa meva, la pastura acabat de tallar, les plantes regada.

La relació i la interacció d’aquests cinc sentits ens enriqueixen fortament amb l’experiència memorable de l’espai que habitem. I si queden dubtes, a continuació, van imatges que l’revelen. Que tingueu una excel·lent setmana!

 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
Autor: Luciana Espinola