The Room Papers

Inspira't amb les últimes tendències

Entrevistem a l’artista Miguel Soler-Roig | The Room Studio

artistadissenyentrevista

Entrevistem a l’artista Miguel Soler-Roig

10.05.2018

Artista barceloní de naixement i influenciat pel corrent de Bahaus i el nou estil tipogràfic suís. Va estudiar a l’Escola d’Art de Basilea i va completar un Màster en Belles Arts en l´Escola de Disseny de Rodhe Island  a Providence. Després de residir i treballar una temporada a Nova York, Soler-Roig va cursar un Màster en Fotografia Artística a l´IED a Madrid i diversos tallers internacionals de fotografia.

La seva obra s’ha exposat en centres tan prestigiosos com RISD Museum of Art, Providence; Arsenale de Venècia; Fundació Valentín de Madariaga, Sevilla; Fundació Antonio Pérez, Conca; PhotoEspaña, Madrid; Centre Cultural de Jesús, Eivissa; Museo Nacional de Fotografía, Huete y Reial Cercle Artistic, Barcelona. Entre les seves úlimes exposicions podem trobar: “Out of Silence” Barbara Davis Gallery, Houston; Galeria Emma Molina, Mèxic; Galeria Blanca Berlín, Madrid; Photo London, Londres; Paris Photo, Col·lecció J.P. Morgan Chase; Lianzhou Festival, Xina; “Logical Ambiguities” Being3 Gallery, Beijing; “Atlantis & Posidonia” Centre Cultural de Jesús, Eivissa.

Li han otorgat premis com: Finalista Passporte Prize Surreal Photography (2017); Finalista Premio Iberoamericano NexoFoto (2014); Finalista Arte Laguna Art Prize (2013); MoCA Italy, Venècia; Mención de honor PhotoEspaña ABSOLUT (2013).

– Què et va impulsar a ser artista? Com vas descobrir que era la teva vocació? Des de molt jove vaig tenir inquietuds artístiques: dibuix, pintura, fotografia … ja que vaig créixer envoltat d’art en la meva família. Dedicar-me a l’art va ser una cosa totalment natural, una vocació que vaig sentir dins des del principi.

Vaig estudiar posteriorment belles arts a Basilea i una de les assignatures que vaig triar va ser fotografia, amb la qual vaig experimentar fent fotogrames com a expressió artística. Vaig viure una època molt enriquidora, els anys 80, en què vaig absorbir els moviments culturals més avantguardistes. També vaig treballar en serigrafia i tipografia, ampliant les possibilitats de la imatge mitjançant collages, utilitzant pel·lícula ortogràfica de gran format.

– Com t’inspires per realitzar les teves obres? En la meva vida quotidiana, els meus viatges, la meva activitat cultural, els meus interessos intel·lectuals … Primer em centri en un tema i, a partir d’aquí, va realitzar un estudi profund abans de fer-ho. Analitzo els aspectes conceptuals per estructurar un discurs coherent i, posteriorment, busco la millor manera de plasmar-en l’àmbit estètic.

– Què busca expressar el teu treball? Amb cada treball tinc diferents interessos i busco provocar diverses reaccions en l’espectador.

– Què és per a tu la fotografia? Entenc la fotografia com una eina més per al desenvolupament de la meva creativitat artística.

– Quines artistes t´han influenciat i a qui admires? Són innombrables, clàssics i contemporanis, entre ells destacaria: Praxíteles, Durero, Picasso, Dalí, Man Ray, Fernand Léger, Irving Penn, Edward Weston, Gregory Crewdson, Joan Fontcuberta, Mona Kuhn, Ryan McGinley… per citar-ne només alguns.

– Com és el procés de les teves obres, és a dir, com arribes a materialitzar la idea que tens? A partir de la investigació prèvia, analitzo i avaluo diferents possibilitats de materialització. En cada sèrie m’adapto a unes necessitats: a vegades treball amb gent i altres focalitzo en espais o objectes per arribar a una imatge final molt treballada a tots els nivells, conceptual i tècnic.

– Quina és la teva obra preferida? Tens les teves fotografies preferides exposades a casa teva? No podria triar una sola obra preferida, encara que em fascinen els murals de Josep Maria Sert, “American Progress” situats a la sala principal del Rockefeller Center a Nova York.

Sí, tinc algunes de les meves obres penjades a casa meva, encara que la majoria són d’altres artistes que he anat col·leccionant durant anys.

– Què és en el primer que et fixes quan mires a través de l´objectiu? La composició i la llum en la imatge, però sobretot sentir el moment. Si mires i no veus, és molt difícil fer una fotografia; si mires i no sents, és impossible fer una bona fotografia però, si sents, de vegades és possible fer una fotografia sense mirar.

– Què consideres per una bona obra? Què ha de transmetre? La que plasma estèticament el concepte treballat per l’artista. Ha de transmetre una reacció en l’espectador, una cosa que li faci qüestionar-se i li provoqui un sentiment o inquietud.

– Quin ha sigut el teu repte artístic més gran? Contínuament estic exposat a reptes diferents i sempre intento treure partit de situacions úniques, inversemblants i irrepetibles. Des dela meva participació en l’exposició del 20 aniversari de Paris Photo en la Col·lecció JP Morgan, fins a un viatge a una de les regions més remotes del Tibet, per escoltar les primeres paraules d’un Lama que feia tres anys fent un vot de silenci.

Viu els moments mentre faig fotografies que reflecteixen de vegades el que jo vull viure. La meva curiositat m’ha beneficiat en moltes ocasions. Continuo descobrint noves coses cada dia… veig la bellesa en els moments i llocs més insospitats. També en els ulls de la persona més inesperada.

– Hi ha alguna obra que t’hauria agradat fer i que no hagis pogut? Més aviat, hi ha algunes persones amb les quals m’hagués agradat treballar i no he pogut perquè ja no hi són, però recorro a la interpretació artística. Aquest és el cas de la meva sèrie en curs que tracta sobre les avantguardes de començaments del segle XX, en ella esbarjo a personatges com Isadora Duncan, Tamara de Lempika, Pablo Picasso, Josep Maria Sert, Peggy Guggenheim, etc.

– Com vas portar a terme la realització de les peces exposades a l’Espai París? Són fotografies preses dins de l’aigua, un mitjà que sempre m’ha atret. Durant molts estius a Eivissa he tingut l’oportunitat de bussejar en diferents racons de l’illa, el que em va portar a trobar l’entorn idoni per fotografiar sota l’aigua a gran profunditat. Les imatges estan realitzades exclusivament amb llum natural en una part de l’illa sense fons visible, una peculiaritat que no podria haver-se donat en un altre lloc; allí es donen les condicions òptimes d’incidència de llum reflectida, a través d’una roca específica que fa de pantalla.

– Per acabar, quin consell els donaries a les persones que estan començant en el món de la fotografia? Que observin i experimentin molt, que investiguin i, sobretot, que tinguin paciència i segueixin treballant sent sempre fidels a la seva intuïció.

Moltes gràcies a Miguel Soler-Roig per permetre’ns conèixer més sobre ell i gràcies per deixar-nos gaudir de la seva obra Ondas Ingrávidas en la nostra Gallery Store – Espai París. A continuació, us mostrem algunes de les obres i exposicions, esperem que el gaudiu!

 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
 | The Room Studio
Autor: Meritxell Ribé