28.02.2018

De florista a creador, és un reconegut artista català a qui la vocació li ve des de molt petit. Les flors són la seva passió, li connecten amb les seves arrels i gràcies a elles ha après a interpretar els gustos i necessitats florals dels seus clients. Fa de cada treball un projecte únic i personal, cadascuna de les seves obres narra una història en què les flors i la natura de l’entorn es converteixen en els principals protagonistes.

– Què et va portar a acostar-te al món de l’art floral? La naturalesa en si, cels i muntanyes, camps, arbres i flors amb els seus colors, formes i textures, és un interès innat. Al seu temps vaig decidir aprendre més per convertir-lo en el meu futur.

– Sempre vas tenir clar que volies dedicar-te a això? Com van ser els teus inicis? No… Vaig començar de comercial per a uns majoristes holandesos, treballàvem tones de flors fresques per als floristes del moment de Barcelona i Girona. En aquests tres anys vaig aprendre dues coses: la part més tècnica del producte, noms i altres; i a observar a les flors per controlar el procés d’obertura, alguna cosa realment imprescindible.

Va ser sobre principis dels 90, quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer a innombrables floristes de l’època. Alguns d’ells van ser els meus primers mestres, alienes a les mirades d’un xaval repartidor de tan sols 21 anys. Recordo amb especial admiració a la Carme d’Olot.

– D’on neix la inspiració a l’hora de realitzar les teves obres? Quin és el teu procés creatiu? (rialles) En qualsevol moment, circumstància, observació i necessitat. Ric per una anècdota … En una seriosa intervenció per Mireia i Joan, un ajudant va malentendre la col·locació d’uns smillax. Quan vaig veure el resultat volia morir d’angoixa però eh voliá: el seu accident va esdevenir una nova idea amb un final espectacular que un sol cervell mai hagués imaginat en aquell precís moment. Un equip fiable és una bona eina per provocar una reacció en cadena de creativitat.

– On trobes els materials per emprar en les teves creacions? De diferents procedències, depenent de cada intervenció, em fascina el local i salvatge.

– Quin és la teva obra més representativa o important? Quan vaig rebre la trucada de la fundació Salvador Dalí acceptant el projecte d’interpretar la idea original del geni en les seves llums pèndol de sempreviva. Era la seva ofrena floral per Gala en el seu castell de Púbol i eren arrencades del seu terreny a Portlligat i manipulades pel seu servei sota la seva supervisió.

– Si poguessis ser una de les teves obres, Quin series? Per què? Oníricament pensant i més enllà d’una de les meves obres, un bonic somni és ser una llavor en el desert, d’aquelles que esperen per anys la pluja i passada la tempesta floreixen per milions i cobreixen amb un mar de flors al desert.

– Que busques amb cada un dels teus projectes? Interactuar, imaginar per provocar emoció.

– Com descriuries les teves obres, què expliquen sobre tu? IIntento expressar per a cada intervenció, la informació i records que hi ha en la meva memòria de les plantes. Després cadascuna té la seva pròpia història, abraçades, calfreds, silencis…

– Quin consideres l’artista més influent en la teva carrera? Cristóbal Balenciaga.

– Quines dificultats t’has trobat al llarg de la teva carrera? Com ho has superat? Les dificultats cal convertir-les en noves oportunitats. Reinventar-forma part de la vida, ¿dificultat o esforç?

– Actualment, quins projectes tens entre mans? Es presenta un pròsper 2018, amb idees fresques per a tots aquells que s’han aventurat i confiat en mi per gestionar la seva intervenció, les hi haurà de variades i dispars.

– Quina és la teva visió respecte al Taller Montana? Confio seguir amb aquest esperit en part rebel, en part somiador al que li agrada sorprendre i provocar vibració, sense límits d’esforç. I a més, poder seguir amb tot el meu equip.

– Podries donar algun consell a joves artistes que volen introduir-se en aquest món? Escoltar i respondre amb una cosa pròpia, fàcil d’entendre i elegant al seu torn. Que lluitin per cada angle, sempre poden haver-hi ulls que ho vagin a apreciar. Aquestes han estat les meves pautes per desenvolupar la meva creativitat.

Moltes gràcies a Jordi Vilà i tot el seu equip per la seva dedicació i treball i agrair cadascuna de les seves obres que hem pogut gaudir en el nostre Espai París.