10.10.2018

Aquesta artista catalana, va créixer sota l’ombra de la muntanya de Montserrat. Des de sempre ha combinat el seu vincle amb Esparreguera i el paisatge rural dels Hostalets de Pierola amb la vida de grans ciutats com Londres, Nova York i San Francisco. Actualment viu entre Barcelona i l’Empordà.

Observadora, inquieta i creativa, ha convertit l’art en la seva forma de vida. Es declara caçadora d’essències, artesana de les emocions i amant de la bellesa i la senzillesa, inclinacions que va poder desenvolupar a l’Escola Eina de Barcelona, on va estudiar disseny gràfic i il·lustració creativa.

Positiva i emprenedora, crea obres que reflecteixen la seva mirada a la naturalesa i la figura femenina. Observa a les plantes i als animals amb mirada de naturalista i sent el color i la composició de forma intuïtiva. El seu art, inquiet i en constant evolució, batega a través de murals, exposicions, peces decoratives i publicacions editorials.

– Com va ser la teva inquietud per introduir-te al món de l’art? Des de petita el meu joc preferit és la pintura i els treballs manuals creatius de tot tipus. Vaig estudiar disseny gràfic perquè vaig pensar que dins del camp artístic potser era la professió existent que més s’acostava al que a mi em cridava l’atenció però de seguida vaig veure que amb el disseny gràfic em sentia limitada, així que vaig fer un postgrau d’il·lustració creativa i vaig començar a pintar. A poc a poc entre la pintura, el disseny i la il·lustració he anat trobant el meu món creatiu i diferents sortides al món professional on faig tant murals per a hotels i restaurants, com llibres il·lustrats amb diferents editorials, il·lustracions per a cartells i marques de diferents empreses fins a exposicions de les meves col·leccions de pintura a l’oli i altres tècniques.

– Quan t’adones de la teva facilitat pel dibuix i com decideixes dedicar-te a això? Pintar i crear objectes era el meu joc favorit però no crec que tingués una especial facilitat pel dibuix, no crec molt en el talent sinó en les ganes de fer alguna cosa i la voluntat de seguir aprofundint en això. Si practiques molt certa activitat a poc a poc et vas fent un expert. D’alguna manera o altra he sabut crear un món propi i una espècie de marca creativa que va evolucionant i em va definint.

– Què és per a tu l’art? És un llenguatge universal que salta fronteres culturals, idiomàtiques, socials…

– Recordes la primera vegada que et vas abastar a realitzar una obra?Ha estat un procés natural, ja que sempre m’ha encantat la pintura i els treballs manuals creatius de tot tipus. La meva activitat preferida ha acabat sent la meva professió.

– En què t’inspires per a pintar? Què sents quan pintes? La natura en general és una font inesgotable d’inspiració, només cal observar per meravellar-se. Nosaltres, els humans, som absolutament part d’aquesta naturalesa, i sovint ens oblidem d’això. Sempre he sentit una forta connexió amb els animals. De petita vaig tenir la sort de créixer en un entorn rural i vaig estar molt en contacte amb la granja del meu pare, a més dels animals portats a la ciutat em sembla que estèticament fan un contrast preciós. Sempre he pensat que la ciutat i la natura es complementen de meravella, es necessiten.

Pintar és despullar l’ego, buscar l’essència per tocar l’ànima de l’espectador. En el procés de pintar, tracte d’estar molt present i connectada amb l’acció que realitzo però de vegades és una lluita.

– Quines han sigut les teves motivacions i satisfaccions al llarg de la teva carrera? La meva meta professional és gaudir al màxim cada projecte que em proposo. Sempre fer coses que em vénen de gust molt perquè sé que moltes vegades el procés és llarg i si no em motiva res, serà complicat acabar-ho amb l’excel·lència que vull que tinguin tots els meus projectes. També crec que per a mi és molt important no avorrir-me del que faig, és per aquesta raó que m’agrada fer coses molt diverses.

– Com descriuries el teu procés creatiu? És necessari tenir una tècnica per pintar? Més de dominar una tècnica crec que el més important per a pintar és trobar el to adequat; estar anímicament i físicament bé, amb energia i amb calma. Les tècniques s’aprenen pintant. La meva manera de pintar és molt detallista, necessito tenir molt control del moviment però també necessito estar solta i relaxada. Per no estar regida necessito combinar la pintura amb activitats de moviment, sigui natació o una bona caminada per la muntanya.

– Quins són els teus artistes més admirats i quina ha sigut una gran influència per a tu? M’agrada molt la pintura dels Països Baixos, Jan Van Eyck, Vermeer; Rembrandt m’arriba a l’ànima, la seva obra té una espiritualitat que em sembla sublim. M’encanta mirar els retrats clàssics i els bodegons de fruites i natura morta, m’encanta el detall, el color, la llum, la sobrietat dels fons. Al·lucino amb l’obra de Velázquez. Frida Kahlo em va influenciar des de nena, em va impactar la seva obra i la seva vida. Egon Schiele també em va entusiasmar a la meva joventut. Adoro el que fa l’escultor català Jaume Plensa internacionalment conegut. M’interessa la intensitat de Miquel Barceló i m’encanten les instal·lacions d’Eulàlia Valldosera. Aquests són alguns dels meus artistes referents. Hi ha moltes coses més que m’inspiren com, per exemple: una bona peli que em faci reflexionar; la música, de fet sempre pinto amb música clàssica i jazz; o senzillament tenir una bona conversa.

– Podries explicar alguna anècdota que t’hagi passat durant la teva trajectòria professional? Ui, no sé! Moltes… Cada dia és una anècdota. La vida no es pot controlar i dóna moltes voltes. Sempre hi ha moltes anècdotes inesperades, l’interessant és aprendre de totes elles.

– Recordes quin va ser el primer quadre que vas vendre? Doncs segurament que m’ho va comprar el meu pare. Els meus pares sempre han cregut en mi. Després van començar a comprar-me els coneguts del meu entorn i amb l’ajuda de les xarxes socials la bola s’ha anat fent incontrolable i camina sola.

– Parla’ns del teu treball més recent, quins plans tens per al futur?Ara estic acabant de treballar en aquesta nova sèrie d’olis, que presentaré amb l’exposició “Presències”. En ella, incloc un parell de peces d’un format molt gran: un és de 2,40 x 2,40 m, i l’altre de 3,60 x 1,50 m. M’atrau molt el gran format i, de fet, ja he pintat murals molt més gegantins que això. Pel que fa a la tècnica a l’oli que és molt més exigent, aquests són els més grans que hauré pintat fins al moment.

A més, estic amb un mural amb un traç de línia de més de 12 metres per al nou restaurant Vinitus, situat en l’espai on hi havia l’antic conegut restaurant “Madrid-Barcelona”. Aquests dies estic treballant intensament amb un nou llibre il·lustrat, un segon VIDA que, aquesta vegada, serà un herbari il·lustrat i sortirà l’octubre del 2019 amb l’editorial Bridge. També sortirà un paper pintat per paret que he fet aquest estiu en col·laboració amb Coordonée, i una tovallola de platja en col·laboració amb Bubel Barcelona. Aquest octubre donaré un workshop de pintura creativa enmig de la natura dins el festival Literatura que em fa especial il·lusió per l’entorn i la iniciativa del festival, a més enllà estarà el meu llibre “Vida, Bestiari Il·lustrat” ​​a la venda disponible. Els meus plans per al futur és seguir pintant i fent projectes que m’emocionin!

– Com seria un dia en la vida de Joana Santamans? Doncs intento que sigui molt tranquil i emocionant. Cada dia trobo més calma en mi. Estic enamorada de la meva professió i intento gaudir-la en cada moment. Una curiositat que podria explicar és que encara que m’encanta la llum i el sol, des de petita que sóc una persona de bioritme nocturn. A partir de la tarda, la meva ment està més enfocada i sovint em quedo pintat fins a la nit.

– Quina pregunta t’hauria agradat contestar? Ens la respons? Puc dir que m’agrada ser esperançadora i deixar-me inquietar per la màgia de la vida. M’agraden els colors lluminosos, encara que per aconseguir llum és molt important l’ús de colors foscos per crear el contrast, m’inspira la pinzellada i el detall. Em sento més còmoda amb el gran format. M’agrada observar i submergir-me en la creativitat d’aquesta vida. M’interessa el naturalisme.

Moltes gràcies a Joana Santamans per permetre’ns conèixer més sobre ella i gràcies per inspirar-nos amb les seves obres, esperem poder seguir gaudint d’elles.