Francisco Suárez (Espanya, 1965) és doctor en Belles Arts per la Universitat de Salamanca. L’artista ha participat en nombroses exposicions a museus, biennals, centres d’art com el Museu de Lleó, el Centre d’Art Hostatgeria Fonseca així com en diverses galeries i fires d’art contemporani. Les seves obres formen part de diferents col·leccions públiques i privades. Actualment, presenta a la nostra Gallery Espai París –en col·laboració amb la Galería Victor Lope Arte Contemporáneo– seu últim treball SLOW LIGHT.

Hem volgut conèixer-lo més de prop gràcies a l’entrevista concedida per l’artista per a The Room Studio. Podreu gaudir d’aquesta explosiva sèrie a partir de principis de Maig 2021. Comencem!

• Com i quan va començar el teu interès pel món de l’Art? Vaig començar molt jove, quan tenia 12 o 13 anys, a finals dels setanta. El primer que em va captivar va ser la possibilitat de representar d’una manera realista el que tenia davant els ulls. Em va semblar una cosa màgica. De seguida em vaig interessar pels grans pintors dels segles XVI i XVII. Una mica després vaig descobrir l’Art Contemporani. Des de llavors no vaig voler dedicar-me a una altra cosa.

• Què significa per a tu l’Art? Per a mi l’art és una cosa imprescindible. Un dels ingredients que donen un sentit ple a la vida, que la fan més interessant i més rica.

• Sobre aquesta nova sèrie, què podem esperar sobre l’exposició? Aquesta exposició està formada per peces molt seleccionades de les meves últimes sèries: “Adde”, “Un motiu per creure” i “Lumen”. És una magnífica ocasió per comprovar com conversen entre si peces que formen una seqüència temporal en el meu pensament artístic dels últims anys. Un pensament que es va modificant segons la meva atenció es dirigeixi més cap als elements formals o cap als emocionals.

• Com consideraries el teu procés creatiu? Quant temps dediques al concepte i la realització de l’obra? Normalment faig els treballs preparatoris a l’ordinador. Exploro diferents possibilitats sobre una mateixa imatge, modificar els colors, les proporcions, afegeixo o trec elements… Passat un temps ve un període de reflexió i selecció dels esbossos que em sembla que tenen més possibilitats. Un cop decidida la imatge que desitjo convertir en una pintura comença la tasca en el estudio. Mentre treball en el llenç mai tinc davant la imatge generada amb l’ordinador. Només conservo una idea molt esquematitzada al cap. Així em concentro completament en que el resultat tingui tota la intensitat. El procés de realització sol ser bastant lent, especialment pel que fa als efectes lumínics. El quadre va emergint a poc a poc, creixent capa a capa. En la meva manera de treballar hi ha elements que estan molt mesurats i altres en canvi que es resolen únicament en l’acte de pintar. Això es veu sobretot en els feixos de línies tan característics de la meva obra, que són en realitat el resultat de gotes de pintura que corren per la superfície de la tela. Un arriscat equilibri entre atzar i control. En aquest moment del procés pictòric encertes o falles, l’obra és o no és.

• Quina és la teva font d’inspiració a l’hora de crear les col·leccions? La meva feina a l’hora de crear és bastant mental. Unes sèries són la base en què s’assenten les següents. Tot i així, hi ha un element que sempre està present: la Natura. Les llums i colors de l’espai natural em commouen especialment i es podria dir que són la meva font d’inspiració.

• Quin ha estat el repte o risc més important en la teva carrera? Probablement la recerca de l’emoció des dels pressupostos racionalistes, que de per si són freds. Per a mi l’emoció és imprescindible en qualsevol forma d’art. Però també les obres han de tenir la capacitat de posar-nos davant nosaltres mateixos, d’ajudar-nos a l’autoconeixement i de enlairar-nos.

• Hi ha alguna persona que t’hagi influenciat a l’hora de crear? Molts grans artistes de totes les èpoques, des de l’Antiguitat fins als nostres dies. L’art en qualsevol de les seves manifestacions t’ensenya a mirar, a veure i comprendre d’una altra manera la realitat, a reinterpretar el que tens davant, perquè l’artista t’ha regalat la seva visió, el seu punt de vista. Després ja no ets el mateix. L’art t’ha transformat.

• Per acabar, quin consell li donaries a algú que s’acaba d’introduir en el món de l’Art? Que estigui permanentment dubtant, que sigui un etern debutant. I sobretot, que busqui sempre la seva pròpia veu, això que ha de revelar-nos als altres.

Volem agrair-li a Francisco Suárez el plaer de permetre’ns comptar amb aquesta nova sèrie en el nostre Espai París i per la confiança dipositada en The Room Studio. Estem molt il·lusionats de poder compartir amb tots vosaltres aquesta gran exposició. Us hi esperem!

Suscríbete al canal