Meritxell Ribé Modol, interiorista y decoradora en Barcelona, nació en Lleida el 1977, estudió en la Escuela Superior de Diseño Bau de Barcelona e inició su trayectoria profesional en diferentes estudios de interiorismo, decoradores y arquitectura de la ciudad. En 2005 crea su propio estudio de interiorismo y desde entonces ha proyectado diferentes proyectos tanto de vivienda privada como de espacios profesionales. Como interiorista y decoradores en Barcelona, a partir de un servicio individualizado para cada cliente se ofrece la posibilidad de contratar diferentes opciones: desde un asesoramiento de espacios, colores, iluminación o diseño de mobiliario hasta el desarrollo de un proyecto integral de interiorismo y dirección de obras. Su filosofía de trabajo incluye un trabajo en equipo de decoradores y una concepción del espacio desde una visión real de las necesidades de cada cliente creando espacios con una atmósfera c&acaute;lida y personalizada. Decoradores en Barcelona.

The Room Papers

Inspira't amb les últimes tendències

Entrevista a Cesc Abad | The Room Studio

artistadissenyentrevista

Entrevista a Cesc Abad

29.09.2021

Cesc Abad (Barcelona 1973), va néixer com a fill únic d’una família dedicada a la empresa familiar. Als 15 anys el van expulsar de l’escola i és en aquell moment quan es veu atret per el món de les arts visuals. Així doncs, amb la condició de treballar en l’empresa familiar, el seu pare l’hi costeja el seu primer estudi de pintura. Va ser en aquells primers anys de carrera artística que Cesc experimenta i exposa les seves primeres obres.

Als 21 anys, el seu pare mor de sobte, i Cesc es veu al capdavant de l’empresa familiar. Aquell va ser un moment clar en la vida d’en Cesc ja que va canviar la seva manera d’entendre l’art, el món i a si mateix. Cesc ja exercir de gerent de l’empresa familiar dirigint-la sempre amb un punt de vista creatiu. Durant aquesta etapa com a empresari Cesc va crear més de deu empreses d’èxit en diferents camps i és en aquella època que es dona compte que la seva passió per la pintura el fa semblar dèbil davant dels seus companys empresaris, així que decideix ocultar-ho: donat que disposava del temps i els recursos econòmics suficients, instal·la un estudi annex a la seva empresa sota el més estricte secretisme. L’estudi està situat al costat del seu despatx amb una porta que l’hi proporciona accés directe, i és allà on experimenta sense parar amb materials i tècniques diferents. Aquell espai és conegut per als seus empleats com “El Mur”, un espai misteriós, ja que ningú apart de la seva família sap què s’hi amaga al darrere.

Després de portar una vida doble durant 20 anys, decideix a l’any 2016 vendre les seves empreses i dedicar-se única i explosivament a la creació artística. Aprofita per traslladar-se a un estudi més modest i comença a preparar les seves obres per poder-les mostrar al món. Es en aquell moment en què decideix que la seva passió per l’art i la pintura ja no són un secret.

Desde The Room Studio hem tingut l’oprtunitat d’entrevistar a Cesc Abad i obtindre algunes respostes sobre el seu art intrigant.

  • Al llarg de la teva carrera professional, la distòpia ha adquirit un gran paper. Perquè? Què representa la distòpia per a tu? Quin diàleg vols obrir amb aquest contingut? En alguns moments de la meva carrera professional la distòpia m’ha servit com a eina per donar un discurs coherent de les meves inquietuds. Per a mi la distòpia representa un imaginari on puc criticar certes actituds de la societat.
  • El simbolisme també ha sigut un element important en les teves obres, què desitges transmetre amb els animals mutats que es van repetint al llarg de les teves obres? És una espècie de conte distòcic on l’acció humana arriba a alterar la nostra biodiversitat.. Som habitants d’un món en constant canvi. Aquest canvi el podem apreciar en les petites coses, en actes quotidians, que executem de forma automàtica, sense pensar, sense valorar-los, però que poc a poc van deixant marca en les nostres vides, en la nostra salut i en el nostre ADN.
  • Després de tants anys estudiant als grans mestres de la pintura, quins diries que són els teus referents? Amb qui et sents més identificat? Actualment, i després de molts anys de veure molta pintura, em sento molt còmode amb els expressionistes (Munch) i un amor cap a la naturalesa una mica postimpressionista. Però al mateix temps amb un ressorgiment de la nova figura americana.
  • Com ha sigut el teu procés artístic fins a arribar a la pinzellada postimpressionista com a senyal d’identitat? Vas tenir clar des del primer minut que aquell era el teu estil, la teva identitat, o va ser una evolució al llarg d’anar experimentant? La meva pinzellada ha sigut una evolució. He passat per múltiples etapes, com tots els artistes, on provar i sentir-se influenciat és el més comú, fins a trobar una pinzellada pròpia amb la que et sents còmode.
  • Recordes algun moment decisiu en la teva carrera en que anessis a veure una exposició i et sentissis impactat positivament? Va haver-hi un moment, als 18 anys, on vaig tenir l’oportunitat depassar una temporada a Madrid, sol, i em passava tots els dies, un rere l’altre, en el Museo Del Prado compartint inquietuds amb els copistes que treballaven, en aquella època, en el museu. Evidentment he vist centenars d’exposicions, i han sigut nombroses les ocasions en les que he quedat impressionat per elles.
  • Què significa l’art per a tu? És una obsessió.
  • L’art no sempre ha sigut la teva principal ocupació; vas estar 20 anys amagant la teva passió en l’anomenat “Mur” sense que ningú sàpigues que pintaves. Què recordes d’aquella època? Va ser com una muntanya russa. Per una banda era un home amb un gran èxit empresarial i per l’altra era un treballador nocturn creant obres d’art, que en aquell moment, sabia que ningú veuria.
  • Com vas aconseguir fer front a les teves pors i exposar les teves obres al món? En realitat aquesta por era una responsabilitat adquirida després de la mort del meu pare, i després d’anys de reflexió sobre qui era jo, vaig decidir ser honest amb mi mateix i deixar-ho tot per l’art.
  • Va haver-hi algun moment decisiu que t’impulsés a sortir a la llum? L’impuls de ser un mateix.
  • Quin consell l’hi donaries a algú que es trobés en una situació semblant? Que sigui honest amb ell mateix.
  • Ara que la teva pintura està finalment exposada al públic, ha canviat la teva forma d’expressar-te en la pintura i d’entendre l’art? Em segueixo sentint igual de lliure que quan pintava rere el Mur.
  • Per finalitzar, quin consell l’hi donaries a algú que s’acaba d’introduir en el món de l’art? Que segueixi el seu instint.

Volem agrair a Cesc Abad el plaer de permetre’ns contar amb aquesta nova sèrie en el nostre Espai París i per la confiança dipositada en The Room Studio. Estem molt il·lusionats de poder compartir amb tots vosaltres aquesta gran exposició. Us esperem!

Autor: Elena López Sevila