Meritxell Ribé Modol, interiorista y decoradora en Barcelona, nació en Lleida el 1977, estudió en la Escuela Superior de Diseño Bau de Barcelona e inició su trayectoria profesional en diferentes estudios de interiorismo, decoradores y arquitectura de la ciudad. En 2005 crea su propio estudio de interiorismo y desde entonces ha proyectado diferentes proyectos tanto de vivienda privada como de espacios profesionales. Como interiorista y decoradores en Barcelona, a partir de un servicio individualizado para cada cliente se ofrece la posibilidad de contratar diferentes opciones: desde un asesoramiento de espacios, colores, iluminación o diseño de mobiliario hasta el desarrollo de un proyecto integral de interiorismo y dirección de obras. Su filosofía de trabajo incluye un trabajo en equipo de decoradores y una concepción del espacio desde una visión real de las necesidades de cada cliente creando espacios con una atmósfera c&acaute;lida y personalizada. Decoradores en Barcelona.

The Room Papers

Inspira't amb les últimes tendències

Coneixent a Meritxell Ribé | The Room Studio

dissenyentrevistaInteriorisme

Coneixent a Meritxell Ribé

03.09.2020

Entrevista realitzada per Marina Coy Vallès per a l’Escola Jesuïtes de Gràcia

Meritxell Ribé, co fundadora i directora creativa de The Room Studio, va cursar els seus estudis d’interiorisme al Centre Universitari de Disseny BAU (Barcelona). Va iniciar la seva trajectòria professional en un prestigiós estudi d’arquitectura de Barcelona, especialitzat en habitatges d’alt standing, hotels i restaurants. La seva ràpida adaptació i motivació el van portar a responsabilitzar d’un equip de més de 15 professionals. El 2005 s’independitza per obrir The Room Studio costat del seu soci Josep Puigdomènech. Actualment compten amb un equip multidisciplinari d’arquitectes, arquitectes tècnics i interioristes que sumen un total de 16 professionals. Apassionada, vital, polivalent, amb gran inquietud pel disseny i amant de cuidar fins l’últim detall, Meritxell Ribé comparteix l’ànima de The Room Studio juntament amb el seu soci Josep Puigdomènech.

Per al post d’aquesta setmana hem volgut compartir una petita entrevista per conèixer a una dels fundadors de l’Estudi amb més profunditat. Esteu a punt?, comencem!

1- Com i quan va començar el teu interès sobre el disseny d’interiors?

Des de petita m’agradava molt imaginar-me com serien els espais. Com els meus pares vivien en una casa gran, sempre m’agradava molt imaginar-me com canviaria la distribució, les instal·lacions, la cuina… Sempre anava una mica més enllà de simple fet de fixar-me només en els colors, mobiliari o complements, m’agradava molt més anar a les entranyes de l’habitatge, la base de tot. Això també em passava quan anava a un restaurant. M’agradava molt el fet de poder canviar les coses, i amb el canvi, també veia que em feia sentir millor; és a dir, si anava a un restaurant bonic i ben il·luminat, feia que la meva percepció cap a aquell espai fos més còmode, més amable. I és un tema que m’agradava, poder canviar les sensacions interiors de les persones adaptant l’espai a les seves necessitats o la seva manera de fer. Em feia sentir bé i em feia sentir bé que els altres se sentissin bé en aquells espais en concret, en aquells espais pensats per a ells.

2- Com i quan vas començar professionalment en el món del disseny?

En el món de el disseny vaig començar amb uns disset anys treballant per a un enginyer. Estudiava i treballava, mai m’han regalat res, i m’enorgulleixo d’això. Encara que estava molt bé, em vaig adonar que la part de disseny de fàbriques i d’estructures no era el que a mi m’agradava. Després vaig començar a treballar en un estudi d’arquitectura que es dedicaven a fer hotels de luxe, i em va agradar molt més aquesta base. Vaig estar treballant alguns anys en aquest estudi. Era una persona amb moltes inquietuds, una persona molt activa. M’agradava fer moltes coses i vaig decidir muntar la meva pròpia empresa quan tenia 23 anys. No m’agradava que em manessin molt, tinc un caràcter fort de vegades considero que complex, però m’ajuda en moltes decisions de la meva vida i em sento valent. Va ser llavors quan vaig començar de manera professional i individual. Ara tinc 43, és a dir, ja fa uns quants anys en això.

3- Quan comences un projecte encarregat per un client, què és el que més valores?

Valoro molt i m’agraden els clients que et deixen fer, que confien en tu, que t’expliquen el que realment ells necessiten i una vegada t’han explicat les seves necessitats, et diuen: conec el teu treball, sé el que fas, a partir d’aquí intenta fer el meu habitatge ideal. M’agrada molt el tipus de client que es posa a les teves mans i que confia molt en la figura de l’interiorista. Òbviament sempre hi ha un pressupost a què t’has d’acollir i no sempre és un xec en blanc. S’han de complir una sèrie d’objectius que siguin acords al que ells necessiten, ja que cada client té una manera de fer, una manera de pensar i una manera de viure totalment diferent d’un altre, i això s’ha de tenir molt present. Escoltar és primordial.

La facilitat en què la gent posa el seu habitatge a les teves mans i que confiï és el que més valoro. Entenc el que és més important per a ells i quines són les seves necessitats. Sempre dic que l’habitatge l’has de fer per al client, no per a tu. El client és el que ha de viure i té unes necessitats totalment diferents a les teves, per tant, això el més important, aquí està el repte, sinó seria molt avorrit. Després òbviament ha d’haver un conjunt per acompanyar tot això, l’equilibri, la posada en escena, que tot tingui una relació, que tot tingui una coordinació. De l’inici a la fi ha de ser una experiència, la millor és clar! Cal tenir molt clar que vol aquest client, i fer el millor projecte per a ell i que se senti còmode.

4- Què significa per a tu un bon disseny?

Un bon disseny és aquell que et fa la vida fàcil, confortable i, a més, estàs a gust. Ha de tenir tota una conjunció que faci possible que aquell disseny funcioni, que sigui confortable i que, sense que sàpigues el perquè, et fa sentir bé. Segur que alguna vegada has anat a un restaurant i has passat molt de temps i t’has sentit molt a gust. És un conjunt de coses. No només que la cadira sigui còmoda o potser l’espai sigui bonic, l’espai està ben pensat en l’àmbit lumínic (que és molt important) i, a més, es menja bé. Totes aquestes coses fan que sigui un bon disseny.

La il·luminació és molt important per a mi, sempre ho ha estat. Crec que un espai ben il·luminat s’ha de saber captar molt bé. Quan entres en un espai cal saber diferir d’alguna manera que tot tingui un procés d’equilibri. Aquest equilibri, per a mi, fa que sigui un bon disseny. Ha de tenir les vessants més importants, la confortabilitat, una bona distribució i un bon ambient lumínic.

5- El client normalment sap exactament el que vol?

Normalment saben expressar el que volen. El nostre tipus de client té un ull educat perquè sap el que li agrada, però moltes vegades no sap com pot executar-lo. Són clients que els has d’explicar, els has de presentar i els has d’explicar la història que succeirà en el seu habitatge. Aquests clients quan ho veuen diuen: això és el que volia. L’acompanyament és clau i com ho expliques també, la posada en escena d’un projecte comença des del minut un que projectes i el presentes, el colofó final és l’habitatge acabat. Ells tenen bon gust, però a l’hora de ficar-lo en una coctelera i fer un projecte sencer, no tenen aquesta visió espacial ni general, per això estem nosaltres i aquest és el nostre objectiu.

Per orientar-lo, en primer lloc, els presento una idea, un briefing del que podria ser. Llavors els faig un recorregut de quan entren al seu habitatge per primera vegada i els explico tot el que va passant. És una posada en escena amb tot detall. Per exemple, vam entrar al rebedor, que és la zona d’entrada així continuem per la resta de l’estada, i els explico el perquè de les coses perquè tot té un perquè. És un recorregut que per a ells és molt comprensible i molt enriquidor, de vegades toques temes que ells desconeixen i hi ha l’efecte sorpresa. Això és una cosa fantàstica perquè pensen, ostres no m’imaginava que això es podria fer així! D’aquesta manera, posen molt en valor el que els estaves explicant i s’adonen de l’important que és contractar un interiorista en un projecte tan important com és l’habitatge d’un i puguin confiar en un professional que tingui aquesta visió tan clara i tan propera de la seva forma de viure. El resultat sempre supera les expectatives.

6- Si alguna vegada un client et demana un encàrrec que no t’agrada o no ho veus assequible, com la afrontes?

He tingut la gran sort de poder escollir gran part del meu treball realitzat. Però pot passar que un encàrrec no sigui factible, perquè no només t’ha d’agradar, sinó que també heu de tenir un afinitat important amb el client, no estem parlant de comprar una bicicleta, sinó que és un habitatge! I això no és tan fàcil de reemplaçar. Per tant, sempre abans de començar qualsevol projecte tinc una entrevista amb el client i ens coneixem i vam comprovar que hi ha una compatibilitat per poder dur a terme una de les coses més importants de la seva vida, la seva pròpia casa. A partir d’aquí, alguna vegada m’he negat fer algun encàrrec perquè no he sentit l’afinitat necessària per poder assolir un èxit. I per a mi l’èxit d’un projecte ha de ser compartit, si no és així resulta que alguna cosa a fallat.

7- Què creus que diferencia un bon dissenyador d’un mediocre?

El que no escolta no serà mai un bon dissenyador. Aquí es nota la diferència. S’ha d’escoltar i entendre la filosofia de vida de la persona que tens davant, i després has de fer-ho el millor possible. Aquell dissenyador que no escolta, no és un dissenyador, perquè mai tindrà un producte final d’acord amb la realitat de el client, per tant el producte és un fracàs, el que és el mateix, un fiasco de projecte. Les necessitats són el més important dins d’un projecte. El client et diu com vol viure i, a partir d’aquí, faig el que és millor per a ell. Ell em diu com vol el seu negoci i jo li faré el millor negoci per a ell. Per exemple, quan jo em desperto a mi m’agrada anar a una cuina que tingui llum natural, m’agrada que la meva vida estigui més encarada a la banda sud que a la banda nord, m’agrada dormir en un espai que sigui molt ampli, m’agrada llegir molt, m’agrada molt cuinar… doncs tot això és bàsic, per tant el més important és: tu digues com vols viure i llavors ja buscarem quin és el millor disseny per a tu. A la fin fem vestits a mida.

8- En un bon disseny, quin percentatge creus que ocupa la tècnica i quin altre la imaginació?

Sempre meitat i meitat. Tot procés creatiu és molt important, però hi ha d’haver la segona part que és fer-ho possible. Tu no pots dissenyar alguna cosa que sigui inviable poder executar, és a dir, ha d’haver una simbiosi perfecta. Tot ha d’ocupar el mateix tant per cent. Per tant, si jo vull pintar una paret de color rosa amb plomes, doncs això ha de ser possible, que perduri en el temps, que pugui ser alguna cosa pràctic, confortable i que no em doni problemes al poc temps. La tècnica i la creativitat van lligades de les mans, les dues són molt importants. Si això no fos així seria un mal disseny, perquè pot ser una cosa visualment molt bonic però molt poc confortable o molt poc pràctic.

9- Utilitzes algun procés en concret a l’hora d’elaborar un projecte?

El primer que faig és una reunió inicial amb els clients on parlem del programa de necessitats, m’expliquen com volen viure, que és el que volen millorar respecte al que tenen ara i que és el que volen aconseguir amb aquest nou habitatge. Llavors, a partir d’aquí, es creen els primers esbossos on s’han de plasmar totes aquestes idees i veure si és possible fer una distribució o una altra. En primer lloc, nosaltres ens dediquem a fer un projecte de distribució de l’espai i, un cop realitzat, és important descobrir com s’ha d’il·luminar; després tota la resta com: la climatització, si hi haurà calefacció radiant, si hi haurà radiadors, com serà la cuina i quins elements hi haurà, etc… El més important és fer un plantejament inicial amb una distribució de el projecte i després que tot flueixi.

10- Hi ha alguna persona en concret que t’hagi influenciat a l’hora de crear el teu propi estil decoratiu?

Com a arquitecte a mi sempre m’ha agradat molt John Pawson, la base dels seus interiors és pura i simple, el seu extrem minimalisme la fa desitjable per partir d’un llenç en blanc preparat per a la creativitat, m’encanta la seva manera de connectar exterior i interior, com tracta la llum, tant interior com natural i la utilització dels materials naturals.

Una de les meves referents és la interiorista Sandra Tarruella. La seva línia fresca, mediterrània i el tractament de materials naturals, la cura i tractament de la llum, és el que més m’ha influenciat, és una cosa que jo també incorporo molt als meus projectes i que em sento identificada.

11- Tens algun consell que puguis donar-me per fer el meu propi disseny d’habitatge?

És com fer una pel·lícula i escriure un llibre. Has de crear uns protagonistes amb diferents rols. Crear uns personatges com si fossin els teus clients amb una vida en concret i, a partir d’aquí, tu t’adaptes i fas el millor disseny per a ells. Si fas això resultarà més còmode, perquè saps molt bé quin rol has de buscar en aquest projecte i tindràs la base de les seves necessitats.

Moltíssimes gràcies a Meritxell Ribé pel seu temps i per compartir amb nosaltres una mica més de la seva trajectòria. Estigueu atents perquè d’aquí a poc podreu conèixer més detalls sobre el co fundador de The Room Studio, Josep Puigdomènech. Feliç setmana a tots!

Autor: Elena López Sevila