Meritxell Ribé Modol, interiorista y decoradora en Barcelona, nació en Lleida el 1977, estudió en la Escuela Superior de Diseño Bau de Barcelona e inició su trayectoria profesional en diferentes estudios de interiorismo, decoradores y arquitectura de la ciudad. En 2005 crea su propio estudio de interiorismo y desde entonces ha proyectado diferentes proyectos tanto de vivienda privada como de espacios profesionales. Como interiorista y decoradores en Barcelona, a partir de un servicio individualizado para cada cliente se ofrece la posibilidad de contratar diferentes opciones: desde un asesoramiento de espacios, colores, iluminación o diseño de mobiliario hasta el desarrollo de un proyecto integral de interiorismo y dirección de obras. Su filosofía de trabajo incluye un trabajo en equipo de decoradores y una concepción del espacio desde una visión real de las necesidades de cada cliente creando espacios con una atmósfera c&acaute;lida y personalizada. Decoradores en Barcelona.

The Room Papers

Inspira't amb les últimes tendències

Coneixent a Josep Puigdomènech | The Room Studio

dissenyentrevistaInteriorisme

Coneixent a Josep Puigdomènech

15.09.2020

Entrevista realitzada per Marina Coy Vallès per a l’Escola Jesuïtes de Gràcia

Josep Puigdomènech, co fundador i director creatiu de The Room Studio, es va formar com a arquitecte tècnic i va adquirir el perfil d’interiorista per vocació. Va començar la seva carrera professional en una promotora constructora de Barcelona des del seu inici com a responsable de disseny de projectes, fins a acabar en la direcció final de les obres. Apassionat pel dibuix, pel disseny i per conèixer els últims avenços en tecnologia, il·luminació i domòtica, Josep Puigdomènech està en constant recerca de noves tècniques i materials per dotar els seus projectes del màxim confort i tecnologia. Tot això el va portar el 2005 a compartir la seva passió creant The Room Studio costat del seu sòcia Meritxell Ribé, on actualment quan amb un equip de més de 15 professionals.

Com ja us avancem la setmana passada, aquesta setmana deixem pas a el co fundador de l’Estudi on ens comparteix la seva entrevista més personal. Esteu preparats ?, vam arrencar!

1- Com i quan va començar la teva interès sobre el disseny d’interiors?

Cada persona, des que neix, rep tot un seguit d’impulsos i estímuls externs que alteren l’essència del nostre ésser depenent de com els observem i reaccionem davant d’ells. Al cap dels anys, forgem les nostres creences i punts de vista d’acord a totes les conclusions a les que vam arribar. En el meu cas en particular i resumint molt, vaig tenir dos aspectes que van marcar la meva manera a l’hora de veure les coses: al néixer a Barcelona, ​​cada dia de la meva vida fins als 18 anys ha passat per davant de la Sagrada Família -la gran obra d’ Antonio Gaudí- almenys 4 vegades diàries. Em fascinava, i ho continua fent quan pas, com evolucionaven els treballs de construcció. M’agradava descobrir com avançaven. D’altra banda, mai sabia per què, però em fixava en les sensacions que tenia quan entrava en diferents llocs: restaurants, teatres, cinemes, habitatges. Sempre em fixava en com cada espai em produïa un cúmul de sensacions, la majoria de les vegades molt diferents entre si, però la meva ignorància no sabia per què. A tot això, a l’escola, els problemes que es em donaven millor resoldre eren els problemes espacials i també gaudia en les classes de dibuix.

Com m’encantava dibuixar sempre deia que m’hagués agradat dedicar-me a qualsevol cosa que tingués relació amb el dibuix. Vaig acabar estudiant Arquitectura Tècnica (el que avui és Enginyeria d’Edificació). Just allà és quan vaig tenir un <<eureka>> interior, ja que vaig descobrir que totes aquelles sensacions que sentia a l’entrar en diferents espais tenien a veure amb les proporcions, les entrades, la llum natural, l’artificial, els reflexos, la temperatura, els materials, etc. Que els dissenys i els dibuixos podien transformar aquestes sensacions en aquelles que volies transmetre i que tenies al cap.

2- Com i quan vas començar professionalment en el món de el disseny?

Vaig començar a una edat primerenca mentre estudiava la carrera universitària. Vaig començar a treballar per a un promotor immobiliari el qual tenia una visió molt clara, directa i creativa del que volia aconseguir amb cada solar que comprava i desenvolupava. En aquell moment em va hipnotitzar el poder que tenia: passàvem d’una idea i un llenç en blanc a una casa o edifici real i tangible. El que encara més em va captivar va ser comprovar com aquesta transformació generava emocions i canvis permanents, tant per al lloc que es construïa com per a les persones que les compraven i habitaven.

Parlem de l’època del boom immobiliari, va ser un laboratori d’idees i aprenentatge a escala real i a una velocitat endimoniada. Vaig conèixer a molts Arquitectes, Promotors i Constructors que, cada un amb el seu estil i forma de treballar, executaven les més diverses obres. Van ser uns temps que sempre he dit (sense generalitzar) que no es va fer Arquitectura, es construïen edificis i habitatges. Hi havia projectes que es projectaven des dels despatxos de les Promotores i que els Arquitectes acabaven posant les caràtules i signatures en els mateixos. Moltes vegades no assistien a les visites d’obra durant tot el procés, la gent abastava més del que podia.

Allà em vaig adonar que faltava moltíssima sensibilitat, no només en els plantejaments generals i arquitectònics (repeteixo, sense generalitzar), ni tampoc en els interiors. No existia la creativitat, el risc, l’evolució, el provar nous materials, noves solucions constructives que donessin un aspecte diferenciador, una promoció o habitatge única. És allà on veia, sense saber-ho, que posava tots els esforços per diferenciar-me de la resta en intentar proposar altres formes de dissenyar, sense massa èxit la majoria de les vegades.

3- Quan comences un projecte encarregat per un client, què és el que més valores?

Valoro la il·lusió que tenen per començar a treballar amb el nostre Equip i poder començar a veure resultats. També valoro el nivell de confiança que dipositen, ja que s’han d’obrir emocionalment i explicar-nos exhaustivament la seva forma de viure, costums, manies, defectes… Sempre diem que per dissenyar un nou habitatge el primer que cal fer és conèixer molt bé qui la van a habitar, ja que la mateixa casa pot tenir milers de solucions diferents i totes elles seran igual de vàlides. No podem dissenyar per a nosaltres ni imposar les nostres creences i costums en forma de proporcions i materials. Sempre hi ha la gran temuda pregunta quan cal triar entre dues o tres opcions diferents: – I tu, què triaries? En aquests casos intent raonar els pros i els contres de cadascuna de les opcions d’acord al seu punt de vista (no el meu) per guiar-los en la seva elecció final.

4- Què creus que és el més important a l’hora de decorar un habitatge?

La decoració d’un habitatge és una realitat molt important ja que, en contra de moltes creences, no pot ser només un reflex de la teva personalitat, sinó que a més ha de equilibrar-la perquè no magnifiqui les teves egos més foscos. A una persona amb una vida estressant i nerviosa no li pots donar prioritat al color vermell, de la mateixa manera que a una persona mandrosa i desordenada no li pots dissenyar unes grans prestatgeries. Quan es viu en parella o en família aquest concepte es complica i es han d’arribar, normalment, a consensos entre la relació familiar i els gustos particulars. És aquí, també, on en la nostra persona troben normalment una resposta imparcial i raonada que doni un equilibri entre donar i cedir.

5- Què s’ha de tenir sempre en compte a l’hora de dissenyar?

S’han de tenir en compte els cinc sentits i pensar tridimensionalment. Tot ha de tenir un perquè i un per a què: cada línia, cada obertura, cada material, cada reflex, textura, il·luminació… Tot ha de tenir una finalitat i no val el posar per posar. Per molt que vagin apareixent tendències noves, com pot ser el wabi sabi actualment, sempre haurà de regir l’equilibri entre tots els elements.

També resulta molt important un bon estudi no solament de la il·luminació natural, sinó també de la il·luminació artificial. El confort no ha de distingir entre el dia i la nit o depenent de les estacions de l’any. Els raigs de sol alteren les entrades de llum natural segons el seu angle d’entrada i hora del dia, a l’igual que les temperatures dels focus de llum, la seva posició altera els ambients quan cau la nit. Una casa ha de ser agradable viure-la, tant de dia com de nit.

6- Què significa per a tu un bon disseny?

Per a mi un bon disseny és tot allò que ens aporta un benestar emocional i ens soluciona un problema quotidià. Ha de ser estètic i funcional alhora. Tots els elements que componen un habitatge van ser en el seu dia inventats per solucionar un problema quotidià, i amb el pas el temps han anat evolucionant en el seu disseny fins a l’actualitat: des de la porta d’entrada d’un edifici fins a un espremedora de taronges.

El apassionant del disseny és que és inesgotable i infinit. Una cosa tan simple que serveix per aguantar el pes dels nostres cossos, una cadira, i que es va inventar milers d’anys abans de Crist, a data d’avui encara surten a la llum cada any milers de dissenys de noves cadires. Algunes d’elles seran peces d’autor en el futur pel seu disseny innovador.

7- El client normalment sap exactament el que vol?

Moltes vegades ens criden a l’Estudi persones que una de les primeres coses que ens diuen és precisament això, que saben exactament el que volen. Normalment aquesta frase va acompanyada de la intenció de voler minimitzar els treballs a realitzar i té una finalitat amagada: busquen minimitzar els nostres honoraris al màxim. Un cop que els comences a preguntar i a explorar, ells mateixos acaben verbalitzant el que en un principi amagaven.

Hi ha altres vegades que els clients vénen amb les idees clares. Normalment són parelles amb o sense fills que han compartit les seves vides molt de temps i han sabut en aquest recorregut trobar el seu lloc i saber acceptar i cedir. També passa quan notes que accepten el pas del temps i passen a una altra fase vital en les seves vides. Parlen dels seus nous habitatges com una millora i evolució que els permeti afrontar un nou capítol en les seves vides amb aires renovats i en el seu nou context.

L’altra gran part, són persones que han intentat durant molt de temps (decennis de vegades) “moblar” l’habitatge amb la bona intenció de poder sentir-se bé. S’acaben adonant que per molta nova peça que compren, encara que amb bona intenció, no acaben trobant a gust a casa. És allà on acaben posant els seus habitatges a les nostres mans i, just després, es pregunten que per què no ho van fer abans. És meravellós veure com de cop i volta es topen amb una il·lusió perduda i un somni inabastable al seu abast. Quan viuen la seva nova casa un cop acabat el procés, el canvi en les seves vides és normalment substancial i això ens dóna sentit al nostre treball.

8- Com orientes al client sobre el que vol? Ja que de vegades ell mateix té una idea vaga dels seus desitjos.

És en aquests casos quan escoltar és una cosa necessària, però no suficient per tenir èxit en el projecte. Has de saber què preguntar per trobar les respostes que tenen amagades en les seves ments. No es tracta de trobar respostes directes sinó saber analitzar el context en general. És un procés apassionant perquè moltes vegades planteges aspectes, opcions o variants que mai es poguessin haver imaginat però que ràpidament s’adonen el valor exponencial que obtindrien en el cas de obtenir-les.

9- Si alguna vegada un client et demana un encàrrec que no t’agrada o no ho veus assequible, com ho afrontes?

Dient directament que no podem afrontar amb garanties el projecte que té entre mans. Tenim una feina apassionant però que, alhora, es tracta d’una inversió enorme pels nostres clients. Moltes vegades és la inversió de les seves vides, i aquesta responsabilitat és posada en les nostres mans.

Hi ha dues coses que han de fluir des del primer minut: feeling i confiança. Si alguna de les dues falla, el projecte té molts números que sigui un fracàs. És sabut que “el que malament comença, malament acaba”, i aquest feeling i confiança ha de ser recíproc. Diverses vegades hem denegat un projecte per la falta d’alguna d’elles, perquè creiem que és el millor per a ambdues parts. No per això volem dir que aquest Client no sigui bo, volem dir que veiem que el Projecte no fluirà per les dues parts, per la nostra forma de veure i entendre l’enfocament en general.

9- Què creus que diferencia un bon dissenyador d’un mediocre?

La sensibilitat. No entenc el disseny sense sensibilitat. Ja he comentat abans que tot ha de tenir un sentit i un perquè. Una porta pot ser de mil maneres diferents: alta, baixa, ampla, d’una fulla, dues fulles, batent, corredissa, pivotant, amb o sense tapetes, de fusta, de ferro, de vidre, combinada, lacada, llisa, motllurada i mil opcions més. No entenc com molts habitatges tenen totes les portes de les mateixes dimensions, materials, colors, tapetes, per posar un exemple.

Com tot a la vida, hi ha gent que li posa sensibilitat i passió; i gent que li posa les mínimes hores i el màxim marge. Sense importar el resultat final, només pensar en cobrar i marxar.

11- En un bon disseny, quins percentatges creus que ocupen la tècnica i la imaginació?

Un no pot existir sense l’altre, van agafats de la mà. Jo crec que la gran dificultat avui dia és poder dominar totes dues, però sense oblidar una tercera pota que és tan important com les dues primeres: el preu. Tot client que ve a l’Estudi vol un bon disseny (imaginació), que sigui factible (tècnica) i que es trobi en el seu objectiu d’inversió (preu). La variabilitat és tan gran que el joc de malabars entre les tres potes és constant en tots els processos que realitzem. Hem de jugar amb ells explorant opcions que no distorsionin el resultat final esperat, i aquesta és la gran complexitat diària. És una cosa que actualment amb humilitat anem aprenent, ja que no hi ha una fórmula màgica que resolgui el paradigma sense errors.

12- Utilitzes algun procés en concret a l’hora d’elaborar un projecte?

A l’hora d’afrontar un nou repte vaig de més a menys. Començo per un plantejament general d’espais i proporcions, on adaptem les idees en seqüències (estades) que reflecteixen les il·lusions plasmades en el Programa de Necessitats Inicial. És allà quan les proporcions, connexions entre estades, entrades de llum natural, d’ara i reflexos, entren en joc.

A partir d’aquest punt pensem en les textures de cada material que ens aportarà les sensacions que busquem i, sobretot, és quan pensem en com anem a il·luminar l’habitatge tant de dia com de nit. Hem de controlar les entrades de llum natural, així com els ambients de llum artificial. Això ho aconseguim aplicant el confort total en els habitatges: la domòtica. Des de qualsevol dispositiu permet poder controlar no només la llum, sinó la climatització, persianes, controls d’accés, etc, aportant aquest plus als nostres dissenys.

Per finalitzar vam vestir l’habitatge amb tota la decoració, aportant color i descarando moltes vegades la base neutra amb la qual treballem l’interiorisme.

13- Utilitzes algun programa especialment a l’hora de plasmar totes les teves idees?

Utilitzo una cosa tan rudimentari i efectiu com: paper i llapis. Últimament ho estic substituint per programes específics de dibuix amb l’Ipad que, amb el pencil que té, substitueix i obre un ventall de possibilitats: tipus de llapis, colors, farcits, entre altres; que el llapis convencional no et dóna. Al cap i a la fi, el paper i el llapis el pots portar amb tu. En qualsevol moment el pots treure i plasmar les teves idees, no necessites portar a un ordinador, encendre, etc.

14- Quin creus que és l’habitació que dóna més joc a l’hora de decorar?

Els salons, ja siguin amb o sense menjador i, també, en el cas de tenir la cuina incorporada o no. Els salons són el cor dels habitatges i sempre són els espais que estan sotmesos a més inputs existents, a més comentaris i més desitjos dels clients. La varietat d’opcions i joc que tenen fan de cada un dissenyat un exercici únic, diferenciat de la resta d’estades de la casa.

15- Hi ha alguna persona en concret que t’hagi influenciat a l’hora de crear el teu propi estil decoratiu?

Com a principi vaig comentar, l’interès pels interiors em va arribar tard però quan ho va fer va ser com un xoc. Allà vaig començar a comprar-me revistes i llibres. Anava a la Cooperativa de el Col·legi d’Arquitectes i comprava llibres d’Arquitectes que m’agradaven. Per aquell llavors podríem dir que els que més em van atraure van ser: Carles Ferrater, John Pawson, Rem Koolhas i Herzog i De Meuron. Uns per la seva racionalitat i simplicitat dels seus espais, i altres per la seva adaptabilitat al seu entorn i a l’escala humana.

Després, a mesura que van passar els anys, vaig començar a seguir a altres professionals: Francesc Rifé, Rafael Moneo i Vincent Van Duysen, entre d’altres. He de dir que no tinc predilecció d’estils ja que trobo que tot estil té el seu lloc i temps, és el bonic i el que m’atrau d’aquest món.

16- Tens algun consell que puguis compartir per fer un disseny propi d’habitatge?

A mi sempre m’ha agradat molt l’esport. A vegades quan era molt jove i em lesionava, les ferides curaven molt ràpid o no els feia ni cas. Quan et fas una mica més gran ja potser els fas més cas, mires per internet, procures entendre el que et passa, per què et fa mal i com poder automedicar o automasajearte. De vegades arribes a solucionar el problema.

Ara quan em lesiono, el que faig és posar-me en mans d’un bon fisioterapeuta. Quan li explico el que em passa i on em fa mal, ell sap perfectament on posar-me les mans i com puc curar-me ràpidament. Sempre penso que un bon fisioterapeuta té màgia a les mans, però el que té són coneixements i passió per la seva feina i això es nota quan et tracta. A mi mai m’ha atret el món de la fisioteràpia, però sé la importància que té quan el cos et fa mal i sé el bé que va quedar quan acabo el tractament. Això és exactament aplicable a el món de l’interiorisme…

Li agraïm moltíssim a Josep Puigdomènech que s’hagi obert a compartir els seus pensaments, les seves sensacions i opinions. Nosaltres agafem tots els seus consells i els intentarem aplicar per seguir creixent com a professionals. Us enviem molts ànims per seguir la setmana amb energia!

Autor: Elena López Sevila