Cesc Abad (Barcelona 1973), presenta el seu nou projecte DISTOPIA PSICOLÓGICA a la Galeria d’Espai París, exhibint una selecció de pintures en les que l’artista indaga sobre els defectes de la nostra societat, presentant-nos un món distópic que ens permet reflexionar i qüestionar el nostre paper en aquest.

A mesura que Cesc Abad va desenvolupant la seva identitat com a pintor, es va adonant del seu gran interès per l’home u la seva relació amb la naturalesa, i després d’anys d’experimentació finalment troba la seva gran eina en aquest procés creatiu: la pinzellada postimpressionista i la història en el simbolisme. Aquesta combinació fa que la obra final de l’artista sigui tant figuratiu com conceptual, fent una introspecció des del punt de vista de la naturalesa, suggerint moltes preguntes al espectador: ¿pot invertir-se el plantejament Darwinià? De totes les espècies que habiten en el nostre planeta, quina ha evolucionat i cap a on? Pot la nostra societat estar vivint en una distòpia? Aquestes preguntes poden ser fàcils de plantejar, i possiblement de resoldre, si ens endinsem en el món distòpic del artista Cesc Abad.

Si invertim el plantejament Darwinià, és possible que ens trobem en un escenari on la cúspide de la civilització no estigui pensada per l’home sinó per als animals que siguin capaços de desenvolupar comportaments més eficaços que els del ser humà. L’obra de Cesc Abad, ens endinsa en una espècie de jardí de l’Edèn, on cada element té una funció i viu en unió amb l’entorn. Al mateix temps, la seva obra ens fa reflexionar sobre els perills dels avenços tecnològics que poden fer mutar parts dels cossos dels animals en cotxes, semàfors o televisors.

El que busca plantejar l’artista, és que realment estem davant una involució de les espècies, una involució de la teoria de Darwin, on el veritable pària es l’home que observa la cobdícia de l’espècie animal. Pot ser estiguem davant una nova distòpia que ens permet reflexionar sobre el nostre paper en el món, com una sàtira del comportament humà. Pot ser, obres com No Smoking o Bonaparte plantejant situacions que fins avui no ens havíem ni imaginat. Pot ser Cesc Abad estigui inventant un món per poder parlar del nostre.